El "Ministro de CULTURA de las FALLAS" por séptima vez, fue el encargado de dar inicio a la velada de entrega de galardones en el Sopar de la Creu Marinera con su potente voz y su especial cariño de sentir desde su nacimiento esta asociación cultural.
PARAULES DE EN JOSEP VICENT OMBUENA I LUCAS LA NIT DE LA CREU MARINERA 2014.-
Bona nit. En primer lloc, com
sempre donar les gràcies a la GERMANDAT DEL PERDÓ per la seua acollida i per
eixa ajuda desinteressada que ens presta.
L’any passat per problemas de
salut no pugui estar aci i la introducció la va fer JOSE VILASECA i en concret
m’agradaria recordar una gran frase d’aquella introducció: “SEREM AMICS I
AMIGUES SEMANASANTEROS.”
Pareix que va ser ahir, la
primera vegada que es reuniem per a començar en eixos col·loquis que parlen de
festes, integrat per persones amb diferents ideologies, idees politiques, etc,
etc.., pero sempre amb molt de respecte i educación, pero sobre tot es parla
d’eixa festa que es la primera del meu poble.
Cada vegada es mes
difícil dirigir-me a tots vosaltres, perque arriba un momento que ja no saps
que dir. Ara anem a parlas de xarcies socials, aon la gent esta esperant a
veure que penja l’amic Paco, que sempre te les paraules apropiades per a cadascu
i que sap ensalzar a la gent i donar-li el to apropiat a cada esdeveniment, ja
siga social, cultural, fester i per supossat semanasanter que es una de les
coses que mes vol.
Sent especial admiració per
ALICIA, la seua muller que n’oblidem que l’home fa lo que la seua esposa el
deixa, perque si elles no volen, nosaltres no fem res. Son l’esperit de la
FESTA en l’ombra. ¿O no es aixina ¿
Aci en els
col·loquis es fa SETMANA SANTA, perque no son asoles eixos diez que es
processiona, es fa Setmana Santa tot l’any.
EOS JA NO ES UN PROJECTE COM
DIEM EN L’ANY 2008, ES UNA REALITAT. I va sumant-se gent i mes gent i estem
esperant a que l’amic Paco que te memoria d’elefant, a vore en que ens sorpren
hui, perque recorda totes les efemérides, tots els detalls, Sap informar-se.
Dona gust
vore que es una festa que no s’acaba, que no sols la gent major ve a les
tertulies i al sopar, tambe esta la joventut obrint-se pas, perque ells son els
continuadors de les nostres tradicions i festes i anira passant de pares a fills
i a nets, generació darrere de generació.
Ja estem en
la huitena edició, aço comença a l’any 2007, aon es concediren les primeres
Creus Marineres, amb els d’este any ja serán 16 els guardonats.
I aci en este
punt, m’agradaria fer meua una frase del ilustre Professor SANTIAGO RAMON I
CAJAL que diu:
ALS AMICS, COM A LES DENTS, ELS
ANEM PERDENT AMB ELS ANYS, NO SEMPRE SENSE DOLOR.
Seria un xicotet homenatge a
aquells guardonats que ja no están entre nosaltres.
Havia una
aristócrata naixcuda a l’any 1854 i morta al 1939, anomenada MARTA MASON que
digue una frase respecte a l’amistat que deia:
L’HOME MES RIC DEL MON NO ES EL
QUE CONSERVA EL PRIMER DURO QUE GUANYA, SINO EL QUE CONSERVA EL PRIMER AMIC QUE
TINGUE.
Ja
pode manar fent apostes de qui serán els guardonats este any i recordar que ara
l’amic Paco ho tornara a dir que per a ser guardonat es imprescindible la
presencia física.
Moltes
gracies per la vostra atenció.
Paco
ten’s la paraula
No hay comentarios:
Publicar un comentario