(José Ángel CRESPO FLOR.Cañamelar-Valencia.)La Coral Virgen del Rosario del Cañamelar,
que dirige Vicente Ramón Andreu, homenajeó a Sorolla en el 150 aniversario de
su nacimiento. Y lo hizo dentro del 'Concierto de Los Derechos y Deberes
Humanos'
que organiza conjuntamente con la Hermandad Cristo
de los Afligidos del Cañamelar y que tuvo lugar el pasado sábado en la
parroquia Nuestra Señora del Rosario del Cañamelar en el marco del Adviento.
En su concierto cabe destacar dos piezas de
SOROLLESQUES con lo que la Coral
volvió a homenajear a JOAQUIN SOROLLA, el gran pintor de nuestra playa y de
nuestro mar y que llevó el Marítimo por todo el mundo.
Josep Aledón presentó el concierto.
Entresacamos estas dos piezas y hacemos honor al
letristas de ambas, al propio Josep Aledón. El junto a Vicente R. Andreu, compositor de
la música han sido los 'padres' de este milagro llamado SOROLLESQUES y que ha
catapultado al Cañamelar musicalmente hablando gracias a la interpretación y
coordinación de la CORAL
VIRGEN DEL ROSARIO DEL CAÑAMELAR.
Sang, suor i llàgrimes,
això veus tu en el fosc ventre de la ferida nau.
Pietat sense la mare.
Descendiment profà sense el d’Arimatea i Nicodemus
però sí amb iaio i pare traspassats.
Així és la vida que es nodreix de la mort,
així és la calma de qui gira la mirada
engolint indiferent eixos peixos bruts de sang,
de sang jove i de sang vella coagulada per la por.
No es sent la veu de mare,
no es veu la seua aflicció,
ni les llàgrimes amargues
ni lo fosc del seu dolor,
però ahí hi ha una dona
traspassada amb set punyals.
Mal vent en bona barca.
Fosca sobre la llum,
bàlsam sobre la nafra.
“TRISTA HERENCIA”
Altra volta la nuesa, dolenta i desafiant.
No veiem ací promesa de rialla o felicitat.
Són més bé fosques les aigües
confoses amb la negror
de l’hàbit del bon germà
però, en mig de la foscor
brilla una llum, tèbia, groga,
feble com la de un cresol,
però llum al cap i al fi.
Com en tot, hi han diferències,
els mes forts estan dins l’aigua,
gaudint i saforejant obliden el seu turment.
Els pitjors estan mirant, mirant-se més bé a ells mateixos
i mirant les seues closes, les maleïdes ajudes
que tanta falta els faran.
Altra volta la nuesa, dolenta i desafiant.
No veiem ací promesa de rialla o felicitat.
Són més bé fosques les aigües
confoses amb la negror
de l’hàbit del bon germà
però, en mig de la foscor
brilla una llum, tèbia, groga,
feble com la de un cresol,
però llum al cap i al fi.
Com en tot, hi han diferències,
els mes forts estan dins l’aigua,
gaudint i saforejant obliden el seu turment.
Els pitjors estan mirant, mirant-se més bé a ells mateixos
i mirant les seues closes, les maleïdes ajudes
que tanta falta els faran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario