FOTOS PACO CELDRÁN
La periodista y semanasantera YOLANDA DAMIA MELEGO presentó las publicaciones 2012 y a mi juicio estuvo brillante, con sentimiento, con tradición, con su facilidad de expresar emociones y sentimientos y en nuestra lengua vernácula, como es ella, cálida y cercana, y que quede claro que no es pasión de amigo, es una evidencia, que los que asististeis comprobasteis en directo, y los que no, reproducimos sus palabras para que disfrutéis como hicimos nosotros, y le unimos rostros y momentos que captamos esa tarde de 21 de marzo en el Ateneo Marítimo.
M’hauria agradat encetar este acte amb una paraula que descriguera tot el sentiment que hui aborrona esta que hui seu davant vostés per a presentar al món les publicacions que simbolitzaran, des de ja i per sempre, la Setmana Santa Marinera de València de l’any 2012. Però a esta hora i en este moment només puc dir GRÀCIES.
El meu etern agraïment a la Junta Major de la Setmana Santa Marinera per este regal que m’ompli d’orgull. Gràcies a tots els seus membres, en especial em permetran que trasllade el meu més sincer abraç als meus germans de la Reial Germandat de Jesus amb la Creu i Crist Resucitat.
Que curt que és el diccionari quan vols transmetre el ventall de sensacions que ara s’acumulen en esta humil cabanyalera, esta orgullosa VERÒNICA, esta filla, neboda, germana, cunyada, cosina i tia de setmanasanters.
És un honor que commou alçar la mirada i vore la meua família, els meus veïns, els meus germans de confraries, germandats i corporacions que han volgut en esta nit estar ací, al cor del nostre poble per escoltar parlar dels nostres carrers, les nostres arrels, la nostra gent i de la nostra festa, la Setmana Santa Marinera de València. Festa d’Interés Turístic Nacional.
Un títol que vegem en lletres blanques de puresa i honestedat en totes les publicacions d’enguany, després que el Ministeri ens atorgara el nomenament el mes de novembre passat.
Amb la seua Fe com a bandera, els seus carrers com a escenari i la seua mar com a musa inspiradora, el Grau, el Canyamelar i el Cabanyal, amb l’arribada de la Setmana Santa reviscolen amb la força d’una gran ona, per deixar a banda el seus dubtes de vida com a barri i acollir als seus carrers engalanats la Passió , Mort i Resurrecció de Jesus, com només el món mariner pot fer-ho.
Estos barris entreguen així la seua ànima a eixe Crist que nosaltres no entenem si no és acaronat per les ones de la Mediterrània. Eixe blau del cel i el Mare Nostrum que tan excel·lentment ha plasmat Vicent Ramon en el cartell que simbolitza la imatge de la Setmana Santa Marinera del 2012.
Amb el títol de Creu de mar, en la seua il·lustració,Vicent Ramon ha exposat en una mateixa estampa la figura de Crist en la Creu i... la Mar , eixa ampla expressió de la naturalesa que fa única esta Setmana Santa nostra i que Vicent, veí de Bocairent i per tant, coneixedor de les tradicions que singularitzen un poble, ha captat de manera tan elegant. Sap que ací és la mar com allà, a la seua terra, significa en les seues tradicions el llegat medieval.
Creu de mar és el cartell que ja envaïx els nostres carrers, és la imatge d’unes publicacions que fan història cada any perquè cap detall caiga en l’oblit i tot quede plasmat en hemeroteques i arxius, perquè els nostres descendents continuen estimant com ho fem hui nosaltres esta Setmana Santa Marinera.
No, no són només uns fulls amb informació estes publicacions que hui es posen de llarg davant vostés. Cada pàgina, cada fotografia, cada paràgraf suposa l’empremta de la vida d’un poble, cada línia es una petjada que ens marcarà per sempre. Ací estan les nostres vivències, els nostres records, les nostres activitats.
Estos llibres són l’herència que esdevindrà cròniques de costum per a qui demà vullga assabentar-se del que hui sentim i vivim tots els qui volem la Setmana Santa Marinera.
Per això, la delicadesa extrema en la seua composició, perquè són en la Guia de Processons, el programa de mà i el Llibre, on queden descrites les sensacions setmanasantares del sempre benvolgut Cabanyal, benvolgut Canyamelar, benvolgut Grau.
És quasi obligació tindre sempre a mà els horaris dels actes processionals, identificar els colors de cadascuna de les 31 confraries, germandats i corporacions, i és quasi una informació prioritària conéixer on són venerades les imatges durant els dies de celebració de la Setmana Santa Marinera.
Enlloc és viu la religiositat popular com és viu als nostres carrers, però també a les nostres llars, improvisats temples on es manifesta la nostra personalitat, singular i única.
Per tot arreu estarà este programa. Són 50.000 els impresos que podrem vore moltes voltes a les mans tremoloses de tot aquell que s’acosta a este districte marítim els dies de commemoració de la Passió Mort i Resurrecció de Jesús amb ulls de curiositat.
Però la Junta Major , posseïdora de la tenacitat i perseverança per a mostrar al món amb orgull la particularitat de la Setmana Santa Marinera, fa ja més de deu anys que imprimix també la Guia de Processons.
Tot allò que es crea i es viu a la vora de la nostra entranyable mar Mediterrània.
Llegir la guia de processons hauria de ser, si més no, un deure per a qui viu i estima la nostra ciutat. Perquè recordem que parlem de la Setmana Santa Marinera de València, tot i que al cor de la ciutat sempre ha costat entendre ben bé els sentiments que banyen l’ànima, la vida i els costums d’este veïnat que fins al 1897 va ser el Poble Nou de la Mar.
En esta guia, els qui les coneixem i els qui amb curiositat se’ns apropen en Setmana Santa, comproven que les processons no son només desfilades de devoció. Són expressions de Fe, són la nostra particular manifestació per a lloar Jesús en els seus dies de Passió, Mort i Resurrecció.
Conéixer és entendre i el treball i la cura amb què es dissenya esta guia, té com a objectiu ser el pont de la cultura que el Districte Marítim projecta a tota València des de la seua única personalitat, la que rep per la proximitat del só, l’olor i el color de les ones.
El Cabanyal, el Canyamelar i el Grau s’obrin de bat a bat en estes pàgines, fruit d’un treball que té el suport i l’orgull de tot el poble. Especialment vull destacar l’esforç dels comerços i establiments que, tot i els problemes que ens envolten, col·laboren en la composició i impressió d’estes publicacions.
La unió del poble per revelar tot això que ens fa grans i únics.
Però un poble s’enriqueix quan engrandix la seua expressió literaria i, en este punt, el Cabanyal, el Canyamelar i el Grau viuen un moment de progrés imparable que ens permet assaborir de grat els treballs de grans escriptors nascuts al seus carrers. Eixa sapiència banya un llibre que és testimoni de la nostra història més propera a través de les seues paraules.
Les salutacions i els desitjos de les primeres autoritats arranquen l’esplèndida aventura que suposa endinsar-se entre les pàgines del llibre oficial. S’apropen amb nosaltres per fer costat a este poble que serà referent de la ciutat, encara que siga només durant les celebracions de la Setmana Santa Marinera.
Sempre és atractiu conèixer com ens veuen, però enguany em permetran que destaque les paraules de l’arquebisbe de València, monsenyor Carles Osoro. I vull fer-ho perquè mostra una identificació, mirament i consideració fascinant, per la nostra Setmana Santa Marinera.
Monsenyor escriu que les nostres processons “reflecteixen una set de Déu que només els pobres i senzills poden conéixer... Un poble que creu en el Déu viu i verdader revelat en Crist, i el seguix, és un poble singular. La vostra religiositat popular és la Fe del poble senzill que es fa vida i cultura”.
Memorable retrat el de monsenyor Carlos Osoro d’este poble senzill però ric en la seua cultura popular, la més verge, la més torbadora, la més enriquidora religiositat que al Grau, al Canyamelar i al Cabanyal ens ocupa els 365 dies de l’any des de fa segles. Tot allò queda reflectit en eixa part del llibre on cada germandat, confraria i corporació exposa l’activitat que tot l’any els fa estar a la recerca de camins que els permetran créixer en fe.
En eixe epígraf cada confraria mostra allò que ens volen transmetre a tots per fer-nos partícips de la seua quotidianitat. Algunes relaten com ha sigut el seu camí els últims mesos, altres paren en el record d’algun fet de segur atractiu i interessant, i n’hi ha que aprofiten este espai per escodrinyar en la seua història i exposar curiositats, anècdotes o donar-nos a conéixer algun valuós gest o efemèride que ens donarà material per a comentar estos dies a tot el veïnat.
Pàgines abans és la Junta Major la que fa el seu resum anual, honrat enguany pel nomenament anhelat i ja aconseguit de ser reconeguda la Setmana Santa Marinera com a Festa d’Interés Turístic Nacional, fruit del treball de tanta gent. Unes pàgines que cal llegir per ovacionar tota una Junta que treballa per la nostra festa cada dia.
Eixos fulls acullen també el pregó de l’any passat, on Enrique Ponce va estar captivador, va desplegar la muleta i la capa amb la seua elegància innata, per sigilosament endinsar-nos en la singular religiositat de la tauromàquia i apropar-la de manera fascinant a la nostra Setmana Santa Marinera.
El programa oficial dels actes i allò que podríem dir fitxa tècnica de cada confraria té ací el seu espai i ens deixa el camí obert per introduir-nos en el coneixement profund del sentiment i significat del Divendres Sant, el gran dia del Cabanyal, del Canyamelar i del Grau.
Eixe dia que, al Districte Marítim de València, mai se sap quan té l’albada, perquè arriba després de la llarga nit de Dijous Sant, en què uns el passem visitant les imatges venerades a les cases; les samaritanes, en la perruqueria, i les floristes, ultimant eixos trons andes que seran el lloc on camine Jesús, el lloc que aculla la Mare de Déu o els passos del Via Crucis amb les més senzilles i tendres escenificacions del fill de Déu en la seua Passió.
Josep Vicent Boira recorda que és el gran dia del Dolor i l’Esperança, de tristor, de silenci, però també de confiança en la Resurrecció. Jose Aledon ens transllada a altres temps, Jaume Chiner ens pessiga amb la pregària i els records que tots els qui participen en la processó del Sant Enterro vivim en eixa neguitosa espera abans d’iniciar el nostre camí en el més solemne dels actes processionals de la Setmana Santa Marinera.
Sentiments que vivim tots nosaltres cada Divendres Sant quan el primer llamp de llum s’aposta per anunciar l’albada. Encara només s’albira el dia. És molt matí, però ja als carrers estan les cadires que, la mare o la iaia s’han afanyat a posar a la porta per agafar el lloc des d’on presenciar la processó que tancarà la llarga jornada.
A les cases, en una habitació, estarà el penjador amb els vestits on potser la modista acabarà de fer puntada. Tot ha d’estar perfecte, els monyos de la Samaritana o la Clàudia , el mant de la Mare de Déu, el vel de la Verònica. És el gran dia dels personatges bíblics, ells representaran els homes i les dones que marcaren les últimes hores de vida de Jesús.
En una altra habitació, moltes voltes a la mateixa casa, estaran els ornaments, les vares, el caperutxos, els trages dels vestes, dels romans o dels granaders.
De fons l’aroma de l’abadejo, la titaina, els pepitos, l’escabetx... La riquesa gastronòmica que de segur complaurà els familiars i amics que este dia, ja com un ritual, estaran a les nostres cases i als nostres carres per compartir amb nosaltres cóm es pot encendre en flama el cor en la rememoració del Gran Dia del Tridu Pasqual.
— Ai, que açò me punxa, mare,
— Ai, que no trobe la medalla,
— Ai, mare, afanya’t, que no arribem.
I tota la família neguitosa, cadascun en el seu paper i tots partícips de la festa fets un manat de nervis. Aleshores, la mare ens acomiadarà per no fer tard al Via Crucis amb l’ànima encollida, el bes al front i el sospir que ja tot està al lloc. Les mares, les dones, les modistes, les perruqueres, eixes que mai tenen un gest de cansament, són tot cor i treballen a destall perquè el Divendres Sant siga simplement, el DIA.
Però no els donarem ni gràcies eixe matí. És fa tard, sempre hi ha presses. Abans hem estat amb el Crist del Salvador a la vora de la mar, el nostre lloc. Allà ens ajuntem tots els qui estem i els qui ja no estan, és el primer gran plor d’emoció que ofrena el Districte Marítim a Déu. Pregària a la nostra arrel, la mar, pels qui se n’anaren ja amb ell. Amics, familiars...
A l’església, el juí de Pilatos, Jesus Ecce Homo, Jesús ja amb la Creu. Són les primeres estacions del Via Crucis, és tot allò que el fill de Déu va viure del Pretori al Calvari, des de la seua sentència de mor a la seua crucifixió.
Cada església representarà les 14 estacions en un carrer, els veïns s’afanyaran per presenciar l’escenificació dels Passos en la via d’una i altra feligresia. I mentrestant, tots els qui participem en la processó caminarem amb la calma que engrandix l’ànima quan conversem amb Jesús, amb Crist o amb la Mare de Déu.
Cada confraria, germandat o corporació venera una imatge i cada membre d’eixa germandat, confraria o corporació prega hui en silenci, un silenci fictici perquè no conec cap setmanasanter que no parle amb el seu Jesús, el seu Crist o la seua Mare de Déu eixe dia.
Els peus caminen, però les cames tremolen. De colp un record, un rostre familiar, un ullet d’un amic que et diu: “sí, estic amb tu”. I les llàgrimes que esvaren per les galtes quan arriba l’Encontre entre Jesús, ja carregat amb la Creu on moriria, i la Mare Dolorosa.
Vindrà després el Pas de la Verònica. No m’agradaria personalitzar, però em permetran que ara parle com a Verònica. És un tresor representar la figura d’una dona que va sentir-se tan commoguda pel patiment de Jesús, que va eixir al seu pas per oferir-li ajuda.
En la Setmana Santa Marinera, tindre l’honor de representar la figura de la Mare de Déu o la Verònica ha sigut sempre un desig de moltes xiques i xiquetes. En mi va ser així i estic segura que també en molts dels qui estimem eixa captivadora processó que és el Via Crucis.
És indescriptible la sensació que fa postrar-se als peus de Jesús alçar els ulls i contemplar la seua tendra mirada que esgrimix l’única Pau que acarona l’esperit, la de la bondat i la benevolència.
Després vindran altres estacions en què els veïns aprofitaran per apropar el mocador al Crist en acabar la pregària. El caminar caurà al migdia quan Jesus mor a la Creu i el seu cos siga descendit per reposar al pit de sa mare. La Mare de Déu dels Dolors, la Pietat.
Mai com Divendres Sant lluïxen el Cabanyal, el Grau i el Canyamelar, amb colors de dol, amb tot el seu estil cerimoniós, amb majestuositat i amb humilitat. És la vesprada de viure en Déu, de pregar per demanar però també per donar, per oferir el sacrifici d’una promesa, d’un agraïment, d’un res. Alguns caminaran amb els peus nus, altres en silenci, però tots ho faran amb el cor en calma i amb un respecte que estremix.
Cadascú farà un poema a cada pas fos amb l’ombra, de qui és fill de Déu.
Tot això i molt més es viu al Districte Marítim cada Divendres Sant, tot això conten i expressen els qui estimen la Setmana Santa Marinera.
I tot això sentim els qui estem i els qui han estat amb nosaltres fent gran esta celebració. Una celebració on enguany no estaran alguns importants membres de la família setmanasantera als que recordem en les últimes pàgines del llibre oficial.
Enguany la Setmana Santa Marinera estarà una miqueta òrfena, perquè als nostres carrers no estarà el pare Vicent Esteve. Un dels homes que va lluitar per la nostra festa, a voltes amb vehemència, però mai sense imposar, sinó exposant, perquè fóra fidel la nosta manera d’entendre la Passió amb la imatge que d’esta fan els llibres sagrats.
Però la parca no s’ha emportat només el pare Esteve els últims mesos, la Junta Major recorda també altres germans que enguany no ens acompanyaran físicament als carrers i que des d’ací ara vullguera alçar la nostra pregaria per ells, Jose Glez Bague, Ramon Monmeneu, Carmen del Toro, MªJosé Guzmán, Pilar Barrachina, Jose Manuel Sorrius a més de Pepe Valero i Paco Celda.
El record de la familia setmanasantera per ells que sempre viuran al nostres carrers.
Perquè la simbiosi que alguns veïns tenim amb una imatge o una confraria és tan identificadora que prou sovint parlem d’un o d’altre com el granader de tal confraria, el “cab gastaor” d’una altra, la clavariessa d’ací, la Samaritana d’aquella altra.
Eixos personatges que Vicent Sobrino mostra en una galería que s’ha convertit ja en un mosaic de la gent que fa que la Setmana Santa Marinera siga única.
En este llibre coneixerem un poc més Pepica Terencio, primera dona a rebre la medalla de plata de la Junta Major , clavariessa de l’Ecce Homo i membre d’una d’eixes famílies que desprén pels quatre costats fe setmanasantera.
Senyal ineludible quan ens referim també a la família Celdran. En el llibre coneixerem les reflexions de Francisco Celdrán Montero, president i germà major del Crist del Bon Encert durant dècades. Lluitador incansable amb una personalitat imparable que mostrava quasi inconscientment a cada pas cerimonial quan eixia en processó al carrer. Ara, des de la seua talaia, és espill per als seus néts i per al seu fill, un amic, Paco Celdran, incansable amant de la Setmana Santa Marinera i una persona a la que tots els qui estimem la nostra festa hem d’agrair la seua contribució diària per a engrandir la nostra convivència fent això tan important que és fer veïnat.
I família gran en tots els sentits és la de Juan Manuel Peris. La germandat del Crist del Salvador i l’Empar no s’entén hui sense la presència de qui ix en processó des del 1952, inculcant als seus fills l’estima que emocionadament ens descriu al llibre.
I per a tancar l’homenatge als fills de la Setmana Santa , una altra dona, Mari Vilaseca Haro, qui, com bé diu Vicent Sobrino, no té un full en blanc en el seu llibre de vivències setmanasanteres ple de la devoció heretada de son pare, la fe de sa mare i la seua vessant emprenedora per a complir somnis.
Tots ells es recullen en el llibre oficial que veu la llum des del 1928 i que al 2012 es tanca amb les col·laboracions del granader Cuqui, el periodista i també granader Paco Varea i Gabriel Balaguer. Cadascun amb un relat interessant, entusiasmador i curiós, com el recordatori de què succeïa al món fa 50 anys que ens ofereix Ignasi López i Sorolla.
Aquell any que, com enguany, la Setmana Santa Marinera venerava Jesús. Aleshores eren 15 confraries, este mes d’abril ho faran 31. Aleshores la imatge era l’àncora, enguany és Crist i la mar.
La mar, sempre la mar encisadora, captivadora, seductora, embruixadora de tot un poble que bressola les seues tradicions amb la placidesa de l’ona que entra en l’arena per morir a la vora de la mar, com Jesús camina cada primavera pels seus carrers fins a trobar la llum que el portarà al Cel.
El Cel que per a tots nosaltres és el Cabanyal, el Canyamelar i el Grau cada Pasqua, el paradís que és perdre’s entre caperutxos, verges i cristos, el goig que és viure la Setmana Santa Marinera que ja arranca i que ja és present amb estes obres, les que per sempre mostraran al món tot allò que ha viscut la Festa Major del Districte Marítim de València l’any 2012.
Ací estan ja les publicacions. Ara a gaudir dels relats, les imatges i els records com jo he gaudit esta nit davant vostés. Per això, gràcies per la vostra companyia i la vostra paciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario