Pregón Corpus de Valencia. Iglesia del Patriarca, 7 junio 2012
Por Baltasar Bueno Tárrega.Periodista.
Por Baltasar Bueno Tárrega.Periodista.
Excelentíssim i Reverentíssim Senyor Arquebisbe, En Carles Osoro
Corpusians.
Senyores i senyors.
Em pertoca a mi fer el Pregó del Corpus de 2012 per decisió de l'Assamblea General d'Amics del Corpus, a proposta dels bons amics José Ramón Pons Navarro i Toni Rossell Cervera, anterior president i president actual d'esta entitat que porta ya 35 anys enaltint i recuperant la festa del Corpus, fent realitat unes festes i Processó que el dumenge vinent complirà els seus 657 anys d'història.
És un honor que agraïxc sincerament i crec es deu simplement perque José Ramón i Toni saben que des de fa anys vinc investigant la Processó de Corpus de Valéncia per a doctorar-me en Teologia.
L'Història del Corpus de Valéncia es història viva de Valéncia. Mirant-la detingudament un es dona conte de que per a res hem canviat els valencians de hui respecte a com érem fa ya sis segles i mig. Érem, com som encara , barrocs, mediterràneus, plàstics, expressius, artístics, estètics i bons per a la festa. Ho celebrem tot. Vivim en estat permanent de festa, de tanta festa, que a vegades nos “estresen”.
D'entre totes , la de Corpus ha segut sempre la festa grossa de la Ciutat de Valéncia, la festa per excelència, el gran aparat festiu del Cap i Casal , que exportarem pronte per tot lo Regne.
Valéncia, terra de tradició eucarística
Valéncia es una terra de tradició eminentment eucarística. Fets i personages ho acrediten.
Ací han succeït els Milacres eucarístics de Alboraya-Almàssera (1348), Moncada (1392), Torreblanca (1398), Alcoy (1568) i Silla (1907).
Valencià es el Patró Universal dels Congressos Eucarístics, Sant Pasqual Bailón.
San Joan de Ribera, arquebisbe de Valéncia, fundà el Colege Seminari i Capella del Corpus Christi.
Sant Francesc de Borja era gran devot de l'Eucaristia.
En 1893 es va celebrar en Valéncia el Primer Congrés Eucarístic Nacional.
Els pobles i les ciutats valencianes t des de fa molts anys enaltixen l'Eucaristia en les solemnes, emotives i populars processons de Corpus.
I en Valéncia tenim el Sant Càliç .
L'historiador Joseph Mariano Ortiz al descriure al poble valencià lloava “su esmero en la cultura y labranza de las tierras es sin igual. En Nobleza, santidad, letras y armas siempre se ha distinguido. Gloríase de que en el Culto Divino ninguna ciudad le escede. Prueba de esta verdad es la festividad que celebra al Augusto Sacramento de la Eucaristía”.
L´historiador dominic Fray Josef Teixidor escrigué que “quantos estrangeros han visto en esta ciudad la Procesión del Corpus aseguran que en toda Europa no se hace otra con mayor solemnidad, ni con igual regocijo, especialmente su entrada en la Iglesia mayor en que delante del Clero secular van todas las Danzas i todos los demás misterios. Esto experimentamos los Valencianos que lo vemos cada año, saliéndonos a los ojos lágrimas de ternura i devoción”.
El cristianisme en terres valencianes va naixer en els temps apostòlics. Existix una piadosa tradició migeval que relata que l'apòstol Sant Pau desembarcà en l'Illa de Tabarca per a evangelisar les terres valencianes.
Els primers documents que donen conte de presència de vida cristiana en Valéncia es la Passió del jove diaque Vicent, Sant Vicent màrtir, i l'Himne V del Peristephanon.
Conta una piadosa tradició que l´image del Sant Bult del barri de la Xerea el portà a Valéncia l´apòstol Santiago o algun dels seus discípuls.
Vestigis arqueològics ab símbols eucarístics venerats per les primitives comunitats cristianes han aparegut en excavacions fetes a lo llarg i ample del territori valencià, sent les més importants les d'Elig, Xàtiva i Valéncia.
En el Museu de Belles Arts de Valéncia n'hi ha un sarcòfac provinent de la ecclesia mater de Valéncia, La Roqueta, on pareix estigué soterrat el cos de Sant Vicent Màrtir, en quina caixa estàn esculpits una ovella, un cérvol i l´anagrama pasqual, que, com sabeu, som símbols de l'Eucaristia.
Capella del Patriarca: inmens sagrari eucarístic
Esta insigne Capella del Real Colege de Corpus Christi en la que estem la va alçar en el sigle XVI el recordat i benvolgut Arquebisbe de Valéncia, San Joan de Ribera, gran devot de l´Eucaristía, qui volgué fer un “monument perenne dedicat a Jesús Sacramentat”.
Un ilustre professor i capellà de esta casa, el Pare Miguel Navarro Sorní, conta que este artístic i maginfic temple es va pensar i proyectar “a manera d'un immens sagrari eucarístic”.
Sant Joan de Ribera donà “el major impuls a la tradició eucarística valenciana”, en paraules de l´historiador de l'Iglésia en Valéncia, monsenyor Vicente Cárcel Ortí.
El professor Miguel Payá Andrés explica que Sant Joan de Ribera “va convertir al Crucificat en centre dels conversions dels moriscs”, dedicant-se a fomentar la fe i devoció a Crist Crucificat i a l'Eucaristia per a poder contrarrestar la fe en Mahoma.
Ell mateixa regalava imàgens de Crist als pobles i arravals més influenciats per l' islamisme i fomentava el fervor l´Eucaristía.
En el sigle XIII,. l'Iglésia Catòlica Universal feu de l'Eucaristia el principal Sacrament per a contrarrestar les heregies que negaven la presència real de Jesús en el pa i el vi consagrats en la Missa.
El Concili IV de Letrán (1215) eixint al pas d'estes heregíes declarà dogma de fe la teoria de la transubstanciació al definir que el Cos i la Sang de Jesucrist “se contenen verdaderament en el sacrament de l´altar baix les espècies de pa i vi, després de transubstanciades”.
Milacre dels Corporals de Lluchent
El 23 de febrer de 1239, un any després de que Jaume I entrara en Valéncia, tropes cristianes acampades prop del Castell de Lluchent que asistien a Missa foren atacades per tropes musulmanes. El Rector que celebrava amagà embolicades en uns corporals les Sagrades Formes destinades a la comunió dels capitans i el general, en uns matolls.
En acabar la refrega i recuperar-les, veren que les Sagrades Formes estaven pegades a la tela, chorrant sang, adjudicant a este fet prodigiós, conegut pel Milacre dels Corporals de Lluchent, la victòria cristiana sobr els muslims.
Estos Corporals es conserven en Daroca, a on s´els emportaren els Terços que ajudaven a Jaume I a fer la Creuada per a reconquistar per a l´Oocident i la fe cristiana el Regne Moro de Valéncia.
Els de Lluchent en el lloc dels fets construiren un monestir que recorda i testimonia el Milacre. Les pedres son també, i moltes vegades més importants que els papers, documents històrics.
En 1261, el Consell de Daroca envià embaixadors a la Cort Pontifícia, rebent-los el Papa Urbà IV, a qui li contaren lo succeït.
Este Milacre, junt a un ocorregut en Bolsena (Itàlia), mogueren “a la Santidad de Urbano IV, quien después de un maduro examen, para alentar más el espíritu del catolicismo al crédito de este altísimo Misterio, mediante la bula Transiturus de hoc mundo, expedida a 8 de septiembre de1264” , a establir la festa de Corpus Christi en tota l´Iglesia Universal, conta l'historiador Joseph Mariano Ortiz Zaragozá.
El Milacre dels Corporals de Lluchent o Daroca està molt historiat i documentat, tant per part aragonesa com per part valenciana. Ací, esta nit, tenim a dos historiadors valencians, de Lluchent, que s´han passat tota la vida investigant-lo:. Ells son En Domingo Boscá, president de la secció quinta de l Tribunal Superior de Justícia, i En Rafael Canet, Croniste Oficial de la Vila. Han vingut jun en l´alcalde i una representació de Lluchent a rebre la distinció de Corpusians d´Honor que colectiuament esta nit li s´otorgarà colectiuament al poble.
Punt primer d´atenció d´esta nit. Nos cap l´orgull de que el Milacre dels Corporals de Lluchent, en definitiva Valéncia, estiga en l'orige de la festa del Corpus en tota l'Iglésia Universal.
Miracle dels Peixets
La primera Processó de Corpus en Espanya es feu en 1317, en Pamplona. En Valéncia, no la tindriem fins l´any 1355, casi 100 anys després de la promulgació de la Bula Transiturus de hoc mundo del Papa Urbà IV.
Ans, el 10 de juny de 1348, va occorrer el Milagre dels Peixets entre Alboraya y Almàssera, este dumenge venint, precisament día de Corpus, farà 664 anys que va succeïr.
El rector d'Alboraya anava a Almàssera a donar-li la comunió a un moro convers, Hassán Massamardà, qui estava en perill de mort. Al creuar el barranc del Carraixet, que baixava molt creixcut, en el lloc conegut per El Clot de la Capelleta, va caure i pergué les Sagrades Formes, que arrastrades per les aigües, -conta la tradició-, arribaren a la mar i les trobaren uns peixets que les agarraren en la boca i tragueren a terra, entregant-li-les al Rector, que junt a uns peixcadors i llauradors anà a la plaja a buscarles.
En cent anys, els valencians no s´havien decidit a fer cap solemnial processó de Corpus. I fon el coneiximent del Milacre dels Peixets lo que va moure al Bisbe de Valéncia, Hug de Fenollet, a estableïr-la en la Ciutat de Valéncia
Punt segon d´atenció d´esta nit. Li cap, puix, al Milacre dels Peixets, a Almàssera i Alboraya, estar en l´orige de la primera Processó general de Corpus en Valéncia, la qual es va fer el 4 de juny de 1355.
El Corpus, instrument per afavorir la convivència judeua-cristiana
Després de la Reconquesta d´estes terres per Jaume I coexistien dificultosament en la Ciutat de Valéncia tres comunitats ab grans diferencies culturals, ètniques i religioses: la hebrea o judeua, la musulmana i la cristiana. No s´entenien i la convivència entre elles era molt difícil. El Consell de la Ciutat feia filigranes per a conseguir que les tres comunitats es dugueren lo millor posible.
El Consell de la Ciutat intentà, entre atres coses, que no n ´hi haguera entre elles, baralles de religió, i inclús que judeus i mudèixars participaren en les festes religioses cristianes, especialment en les de Corpus Christi, cosa que en alguns moments ho va conseguir.
Pensà que n´hi hava algo en comú entre judeus i cristians, l´Antic Testament. Els judeus o acepten el Nou Testament.
El Consell de la Ciutat es proposà guanyar-se la confiança dels judeus potenciant la Processó de Corpus, per a que asistiren a ella i millorara la convivència entre les comunitats cristianes i jueues, pero també perque els jueus eren els qui tenien els diners, els prestamistes, els megociants, els qui contralaven l´activitat bancaria de la èpopca.
Per estes dos raons, els Jurats de la Ciutat es volcaren en patrocinar i pagar des de un primer moment totes les despeses de la Provessó de Corpus, per tal de que no perdera la característica de ser veterotestamentaria fonamentalmente, es dir, de l´Antic Testament.
Diu una vella i antiquíssima norma jurídica que la costum es fa Llei i queda per a sempre que el Consell de la Ciutatm hui Ajuntament de Valéncia patrocinaría i pagaría la Processó del Corpus, tal i com continua sent-ho ara.
Iglesia i Consell de la Ciutat arribaren a enfrontar-se, perque els Bisbes volien llevar de la Processó de Corpus el folklor i les costums que entenien no eren cristianes, o desmereixien la Provessó, mentritant alló que per a l´Iglesia no era vàlid, “para el municipio suponía el acercamiento de todo un pueblo a un evento de convivencia de familias que procedían de distintos lugares”, explica el historiador Francisco Roca Traver.
Tercer punt d´atenció d´esta nit. El Consell de la Ciutat volgué que la Processó del Corpus servirà ademés com un instrument de juntar voluntats que fren una convivéncia social pacífica i amistosa.
Reflexió teológica sobre el Corpus
El Corpus de Valéncia no és només un fet cultural o històric, és, sobretot, Teologia, catequesis bíblica, visual i urbana.
El enyorat i recordat Mossén En Vicent Castell Maiques, historiador i assessor que fon de l'Associació d'Amics del Corpus, definía la Provessó com un “poema teofórico, un poema de adoración devota y humilde a su Divina Majestad –el Verbo de Dios Encarnado, convertido en Pan de Vida-… un poema en honor de la Santíssima Eucaristía, en el que se conjugan la Sagrada Escritura, el dogma, la história eclesiástica y la de Valencia en sus vertientes religiosa y social”.
L´Eucaristia és la persistència, el desig de Déu de que Jesucrist, el seu Fill, es quedara entre nosatres, al nostre costat per a ser punt de referència, orientació, ànim i ajuda en esta vida que moltes vegades - en paraules de Miguel de Unamuno- es un dur camí empinat, “una vida pedregosa, repecho de calvario”.
Més, el Jesús Eucarístic no se queda entre nosatres pera anar de provessó una vegada a l´any. Es queda per a impregnar-ho tot, per a infiltrar-ho tot..
Fa poc, l'Arquebisbe de Valéncia, En Carles Osoro, en una conferència, que dictà en el Club del Diari Levante donant la seua visiói opinió pastoral i teològica de la gran i greu crisis econòmica que ha tots nos afecta, dia que la solució als greus problemes no està a sols en els números, en els cifres, prenint mesures econòmiques, retallant, retalls que lo únic que ocasiona es més paro, sino en afrontar la situació tenient en conte la dignitat de la persona humana.
La solució als problemes del ser humà passa necessàriament per tindr en conte que la persona humana ha sigut creada per Déu i te la dignitat de fill o filla de Déu. I Déu al creart el món el va ficar al servici de la persona i no al revés.
Proclamava nostre Arquebisbe que era necessari infiltrar a Déu en les estructures personals, socials, polítiques, econòmiques i culturals del món de hui. Que no es vera la cara del ser humà com un número , una cifra, més. Sino que en sa cara es vera la cara de Déu.
Una infiltració de Déu a mampendre per un mateix. Hem sigut creats a la seua image i semblança. L' image és un regal que nos fa Ell, ho tenim ahí. Pero la semblança es tarea a nos pertoca fer a nosatres. Es la tensió, l´esforç que cal desplegar per tal d´apropar-nos, de semblarnos, a Ell. D´esta manera se deixem infiltrar, seduir, per Ell
Infiltració de Déu que s´ha de fer també en les estructures polítiques, socials, econòmiques, culturals ,... lo qual passa necessariament per acceptar a Déu, reconeixer-lo, no negar-lo i actuar com Ell.
La tentació de l´arrianisme, de negar a Déu, de negar la presencia real de Jesús en el pa en el vi consagrats, ha advertit també continua estant present en l'actualitat en amples sectors de la societat
El nostre Arquebisbe ho ha advertit també en una de les seues cartes semanals, en la que parlava de “una cierta arrianización de la fe en Cristo” per part de persones, i inclús cristians, que només veuen la dimensió humana de Jesús de Nasaret, “mientras que la confesión de Jesús como Hijo de Dios hecho hombre, como el Resucitado que se hace presente en medio de nosotros, les plantea dificultades. La nueva Evangelización plantea la urgencia de encontrarnos con el Resucitado, de proclamarlo, de confesar que Jesucristo es el Camino, la Verdad y la Vida”.
Davant lo qual l´ Arquebisbe nos anima a eixir “a sembrar, ... con el lenguaje que tienen los hombres de hoy. Comuniquemos la Buena Noticia, el gran amor y pasión del Señor por el ser humano”.
En llenguage molt senzill i de hui, l´´Abbé Pierre, religiós francés, fundador del Drapers d´Emaús, explicava en que consistix aixó de l´amor predicat per Jesús Eucaristía. Ab motiu de cumplir els 90 anys li preguntava un periodista qué era lo que més li havía costat complir en sa vida: el vot de castedat, el de pobrea o el de obediència. L´Abbé Pierre somnrient bondadosa e indulgentment respongué: “Lo únic que m´ha preocupat cada dia, al caure la nit, era preguntar-me. ¿Hui he sigut lo suficientment tendre per als demés?”
Enhorabona Senyor President d´Amics del Corpus de Valencia, Antonio Rossell Cervera, que este any vius el teu primer Corpus en el càrrec.
Enhorabona José Ramón Pons, ex President de l´Associació d´Amics del Corpus, des de esta nit Corpusià d´Honor, que junt al actual president, tens en proyecte fer l´any vinent un Congrés de pobles i ciutats valencianes corpusianes.
Enhorabona Poble de Lluchent, conservador de la memòria i devoció del Miracle dels Corporals , causa de la Festa del Corpus en la Iglesia Universal, al que esta nit se vos otorga el títul de Corpusians d´Honor.
Enhorabona senyor Arquebisbe, perque demà la nit li van a donar el Premi “Cor “ de l´Associació d´Amics del Corpus, perque de dret i de et s´ha guanyat al poble valencià.
Enhorabona Miquel Ricart , guardonat ab el Premi “Anima” del Corpus, per la gran faena que fas tots els anys per a que siga un èxit i una realitat la Provessó del Corpus.
Enhorabona Amics del Corpus de Valéncia per ser dignes hereus de l´història i tradició déste Corpus valencià, que el dumenge cumplirà 657 anys.
Enhorabona a tots vosatres amants de les tradicions eucaristiques valencianes. A tots i totes, ¡Moltes i bones festes!
Corpusians.
Senyores i senyors.
Em pertoca a mi fer el Pregó del Corpus de 2012 per decisió de l'Assamblea General d'Amics del Corpus, a proposta dels bons amics José Ramón Pons Navarro i Toni Rossell Cervera, anterior president i president actual d'esta entitat que porta ya 35 anys enaltint i recuperant la festa del Corpus, fent realitat unes festes i Processó que el dumenge vinent complirà els seus 657 anys d'història.
És un honor que agraïxc sincerament i crec es deu simplement perque José Ramón i Toni saben que des de fa anys vinc investigant la Processó de Corpus de Valéncia per a doctorar-me en Teologia.
L'Història del Corpus de Valéncia es història viva de Valéncia. Mirant-la detingudament un es dona conte de que per a res hem canviat els valencians de hui respecte a com érem fa ya sis segles i mig. Érem, com som encara , barrocs, mediterràneus, plàstics, expressius, artístics, estètics i bons per a la festa. Ho celebrem tot. Vivim en estat permanent de festa, de tanta festa, que a vegades nos “estresen”.
D'entre totes , la de Corpus ha segut sempre la festa grossa de la Ciutat de Valéncia, la festa per excelència, el gran aparat festiu del Cap i Casal , que exportarem pronte per tot lo Regne.
Valéncia, terra de tradició eucarística
Valéncia es una terra de tradició eminentment eucarística. Fets i personages ho acrediten.
Ací han succeït els Milacres eucarístics de Alboraya-Almàssera (1348), Moncada (1392), Torreblanca (1398), Alcoy (1568) i Silla (1907).
Valencià es el Patró Universal dels Congressos Eucarístics, Sant Pasqual Bailón.
San Joan de Ribera, arquebisbe de Valéncia, fundà el Colege Seminari i Capella del Corpus Christi.
Sant Francesc de Borja era gran devot de l'Eucaristia.
En 1893 es va celebrar en Valéncia el Primer Congrés Eucarístic Nacional.
Els pobles i les ciutats valencianes t des de fa molts anys enaltixen l'Eucaristia en les solemnes, emotives i populars processons de Corpus.
I en Valéncia tenim el Sant Càliç .
L'historiador Joseph Mariano Ortiz al descriure al poble valencià lloava “su esmero en la cultura y labranza de las tierras es sin igual. En Nobleza, santidad, letras y armas siempre se ha distinguido. Gloríase de que en el Culto Divino ninguna ciudad le escede. Prueba de esta verdad es la festividad que celebra al Augusto Sacramento de la Eucaristía”.
L´historiador dominic Fray Josef Teixidor escrigué que “quantos estrangeros han visto en esta ciudad la Procesión del Corpus aseguran que en toda Europa no se hace otra con mayor solemnidad, ni con igual regocijo, especialmente su entrada en la Iglesia mayor en que delante del Clero secular van todas las Danzas i todos los demás misterios. Esto experimentamos los Valencianos que lo vemos cada año, saliéndonos a los ojos lágrimas de ternura i devoción”.
El cristianisme en terres valencianes va naixer en els temps apostòlics. Existix una piadosa tradició migeval que relata que l'apòstol Sant Pau desembarcà en l'Illa de Tabarca per a evangelisar les terres valencianes.
Els primers documents que donen conte de presència de vida cristiana en Valéncia es la Passió del jove diaque Vicent, Sant Vicent màrtir, i l'Himne V del Peristephanon.
Conta una piadosa tradició que l´image del Sant Bult del barri de la Xerea el portà a Valéncia l´apòstol Santiago o algun dels seus discípuls.
Vestigis arqueològics ab símbols eucarístics venerats per les primitives comunitats cristianes han aparegut en excavacions fetes a lo llarg i ample del territori valencià, sent les més importants les d'Elig, Xàtiva i Valéncia.
En el Museu de Belles Arts de Valéncia n'hi ha un sarcòfac provinent de la ecclesia mater de Valéncia, La Roqueta, on pareix estigué soterrat el cos de Sant Vicent Màrtir, en quina caixa estàn esculpits una ovella, un cérvol i l´anagrama pasqual, que, com sabeu, som símbols de l'Eucaristia.
Capella del Patriarca: inmens sagrari eucarístic
Esta insigne Capella del Real Colege de Corpus Christi en la que estem la va alçar en el sigle XVI el recordat i benvolgut Arquebisbe de Valéncia, San Joan de Ribera, gran devot de l´Eucaristía, qui volgué fer un “monument perenne dedicat a Jesús Sacramentat”.
Un ilustre professor i capellà de esta casa, el Pare Miguel Navarro Sorní, conta que este artístic i maginfic temple es va pensar i proyectar “a manera d'un immens sagrari eucarístic”.
Sant Joan de Ribera donà “el major impuls a la tradició eucarística valenciana”, en paraules de l´historiador de l'Iglésia en Valéncia, monsenyor Vicente Cárcel Ortí.
El professor Miguel Payá Andrés explica que Sant Joan de Ribera “va convertir al Crucificat en centre dels conversions dels moriscs”, dedicant-se a fomentar la fe i devoció a Crist Crucificat i a l'Eucaristia per a poder contrarrestar la fe en Mahoma.
Ell mateixa regalava imàgens de Crist als pobles i arravals més influenciats per l' islamisme i fomentava el fervor l´Eucaristía.
En el sigle XIII,. l'Iglésia Catòlica Universal feu de l'Eucaristia el principal Sacrament per a contrarrestar les heregies que negaven la presència real de Jesús en el pa i el vi consagrats en la Missa.
El Concili IV de Letrán (1215) eixint al pas d'estes heregíes declarà dogma de fe la teoria de la transubstanciació al definir que el Cos i la Sang de Jesucrist “se contenen verdaderament en el sacrament de l´altar baix les espècies de pa i vi, després de transubstanciades”.
Milacre dels Corporals de Lluchent
El 23 de febrer de 1239, un any després de que Jaume I entrara en Valéncia, tropes cristianes acampades prop del Castell de Lluchent que asistien a Missa foren atacades per tropes musulmanes. El Rector que celebrava amagà embolicades en uns corporals les Sagrades Formes destinades a la comunió dels capitans i el general, en uns matolls.
En acabar la refrega i recuperar-les, veren que les Sagrades Formes estaven pegades a la tela, chorrant sang, adjudicant a este fet prodigiós, conegut pel Milacre dels Corporals de Lluchent, la victòria cristiana sobr els muslims.
Estos Corporals es conserven en Daroca, a on s´els emportaren els Terços que ajudaven a Jaume I a fer la Creuada per a reconquistar per a l´Oocident i la fe cristiana el Regne Moro de Valéncia.
Els de Lluchent en el lloc dels fets construiren un monestir que recorda i testimonia el Milacre. Les pedres son també, i moltes vegades més importants que els papers, documents històrics.
En 1261, el Consell de Daroca envià embaixadors a la Cort Pontifícia, rebent-los el Papa Urbà IV, a qui li contaren lo succeït.
Este Milacre, junt a un ocorregut en Bolsena (Itàlia), mogueren “a la Santidad de Urbano IV, quien después de un maduro examen, para alentar más el espíritu del catolicismo al crédito de este altísimo Misterio, mediante la bula Transiturus de hoc mundo, expedida a 8 de septiembre de
El Milacre dels Corporals de Lluchent o Daroca està molt historiat i documentat, tant per part aragonesa com per part valenciana. Ací, esta nit, tenim a dos historiadors valencians, de Lluchent, que s´han passat tota la vida investigant-lo:. Ells son En Domingo Boscá, president de la secció quinta de l Tribunal Superior de Justícia, i En Rafael Canet, Croniste Oficial de la Vila. Han vingut jun en l´alcalde i una representació de Lluchent a rebre la distinció de Corpusians d´Honor que colectiuament esta nit li s´otorgarà colectiuament al poble.
Punt primer d´atenció d´esta nit. Nos cap l´orgull de que el Milacre dels Corporals de Lluchent, en definitiva Valéncia, estiga en l'orige de la festa del Corpus en tota l'Iglésia Universal.
Miracle dels Peixets
La primera Processó de Corpus en Espanya es feu en 1317, en Pamplona. En Valéncia, no la tindriem fins l´any 1355, casi 100 anys després de la promulgació de la Bula Transiturus de hoc mundo del Papa Urbà IV.
Ans, el 10 de juny de 1348, va occorrer el Milagre dels Peixets entre Alboraya y Almàssera, este dumenge venint, precisament día de Corpus, farà 664 anys que va succeïr.
El rector d'Alboraya anava a Almàssera a donar-li la comunió a un moro convers, Hassán Massamardà, qui estava en perill de mort. Al creuar el barranc del Carraixet, que baixava molt creixcut, en el lloc conegut per El Clot de la Capelleta, va caure i pergué les Sagrades Formes, que arrastrades per les aigües, -conta la tradició-, arribaren a la mar i les trobaren uns peixets que les agarraren en la boca i tragueren a terra, entregant-li-les al Rector, que junt a uns peixcadors i llauradors anà a la plaja a buscarles.
En cent anys, els valencians no s´havien decidit a fer cap solemnial processó de Corpus. I fon el coneiximent del Milacre dels Peixets lo que va moure al Bisbe de Valéncia, Hug de Fenollet, a estableïr-la en la Ciutat de Valéncia
Punt segon d´atenció d´esta nit. Li cap, puix, al Milacre dels Peixets, a Almàssera i Alboraya, estar en l´orige de la primera Processó general de Corpus en Valéncia, la qual es va fer el 4 de juny de 1355.
El Corpus, instrument per afavorir la convivència judeua-cristiana
Després de la Reconquesta d´estes terres per Jaume I coexistien dificultosament en la Ciutat de Valéncia tres comunitats ab grans diferencies culturals, ètniques i religioses: la hebrea o judeua, la musulmana i la cristiana. No s´entenien i la convivència entre elles era molt difícil. El Consell de la Ciutat feia filigranes per a conseguir que les tres comunitats es dugueren lo millor posible.
El Consell de la Ciutat intentà, entre atres coses, que no n ´hi haguera entre elles, baralles de religió, i inclús que judeus i mudèixars participaren en les festes religioses cristianes, especialment en les de Corpus Christi, cosa que en alguns moments ho va conseguir.
Pensà que n´hi hava algo en comú entre judeus i cristians, l´Antic Testament. Els judeus o acepten el Nou Testament.
El Consell de la Ciutat es proposà guanyar-se la confiança dels judeus potenciant la Processó de Corpus, per a que asistiren a ella i millorara la convivència entre les comunitats cristianes i jueues, pero també perque els jueus eren els qui tenien els diners, els prestamistes, els megociants, els qui contralaven l´activitat bancaria de la èpopca.
Per estes dos raons, els Jurats de la Ciutat es volcaren en patrocinar i pagar des de un primer moment totes les despeses de la Provessó de Corpus, per tal de que no perdera la característica de ser veterotestamentaria fonamentalmente, es dir, de l´Antic Testament.
Diu una vella i antiquíssima norma jurídica que la costum es fa Llei i queda per a sempre que el Consell de la Ciutatm hui Ajuntament de Valéncia patrocinaría i pagaría la Processó del Corpus, tal i com continua sent-ho ara.
Iglesia i Consell de la Ciutat arribaren a enfrontar-se, perque els Bisbes volien llevar de la Processó de Corpus el folklor i les costums que entenien no eren cristianes, o desmereixien la Provessó, mentritant alló que per a l´Iglesia no era vàlid, “para el municipio suponía el acercamiento de todo un pueblo a un evento de convivencia de familias que procedían de distintos lugares”, explica el historiador Francisco Roca Traver.
Tercer punt d´atenció d´esta nit. El Consell de la Ciutat volgué que la Processó del Corpus servirà ademés com un instrument de juntar voluntats que fren una convivéncia social pacífica i amistosa.
Reflexió teológica sobre el Corpus
El Corpus de Valéncia no és només un fet cultural o històric, és, sobretot, Teologia, catequesis bíblica, visual i urbana.
El enyorat i recordat Mossén En Vicent Castell Maiques, historiador i assessor que fon de l'Associació d'Amics del Corpus, definía la Provessó com un “poema teofórico, un poema de adoración devota y humilde a su Divina Majestad –el Verbo de Dios Encarnado, convertido en Pan de Vida-… un poema en honor de la Santíssima Eucaristía, en el que se conjugan la Sagrada Escritura, el dogma, la história eclesiástica y la de Valencia en sus vertientes religiosa y social”.
L´Eucaristia és la persistència, el desig de Déu de que Jesucrist, el seu Fill, es quedara entre nosatres, al nostre costat per a ser punt de referència, orientació, ànim i ajuda en esta vida que moltes vegades - en paraules de Miguel de Unamuno- es un dur camí empinat, “una vida pedregosa, repecho de calvario”.
Més, el Jesús Eucarístic no se queda entre nosatres pera anar de provessó una vegada a l´any. Es queda per a impregnar-ho tot, per a infiltrar-ho tot..
Fa poc, l'Arquebisbe de Valéncia, En Carles Osoro, en una conferència, que dictà en el Club del Diari Levante donant la seua visiói opinió pastoral i teològica de la gran i greu crisis econòmica que ha tots nos afecta, dia que la solució als greus problemes no està a sols en els números, en els cifres, prenint mesures econòmiques, retallant, retalls que lo únic que ocasiona es més paro, sino en afrontar la situació tenient en conte la dignitat de la persona humana.
La solució als problemes del ser humà passa necessàriament per tindr en conte que la persona humana ha sigut creada per Déu i te la dignitat de fill o filla de Déu. I Déu al creart el món el va ficar al servici de la persona i no al revés.
Proclamava nostre Arquebisbe que era necessari infiltrar a Déu en les estructures personals, socials, polítiques, econòmiques i culturals del món de hui. Que no es vera la cara del ser humà com un número , una cifra, més. Sino que en sa cara es vera la cara de Déu.
Una infiltració de Déu a mampendre per un mateix. Hem sigut creats a la seua image i semblança. L' image és un regal que nos fa Ell, ho tenim ahí. Pero la semblança es tarea a nos pertoca fer a nosatres. Es la tensió, l´esforç que cal desplegar per tal d´apropar-nos, de semblarnos, a Ell. D´esta manera se deixem infiltrar, seduir, per Ell
Infiltració de Déu que s´ha de fer també en les estructures polítiques, socials, econòmiques, culturals ,... lo qual passa necessariament per acceptar a Déu, reconeixer-lo, no negar-lo i actuar com Ell.
La tentació de l´arrianisme, de negar a Déu, de negar la presencia real de Jesús en el pa en el vi consagrats, ha advertit també continua estant present en l'actualitat en amples sectors de la societat
El nostre Arquebisbe ho ha advertit també en una de les seues cartes semanals, en la que parlava de “una cierta arrianización de la fe en Cristo” per part de persones, i inclús cristians, que només veuen la dimensió humana de Jesús de Nasaret, “mientras que la confesión de Jesús como Hijo de Dios hecho hombre, como el Resucitado que se hace presente en medio de nosotros, les plantea dificultades. La nueva Evangelización plantea la urgencia de encontrarnos con el Resucitado, de proclamarlo, de confesar que Jesucristo es el Camino, la Verdad y la Vida”.
Davant lo qual l´ Arquebisbe nos anima a eixir “a sembrar, ... con el lenguaje que tienen los hombres de hoy. Comuniquemos la Buena Noticia, el gran amor y pasión del Señor por el ser humano”.
En llenguage molt senzill i de hui, l´´Abbé Pierre, religiós francés, fundador del Drapers d´Emaús, explicava en que consistix aixó de l´amor predicat per Jesús Eucaristía. Ab motiu de cumplir els 90 anys li preguntava un periodista qué era lo que més li havía costat complir en sa vida: el vot de castedat, el de pobrea o el de obediència. L´Abbé Pierre somnrient bondadosa e indulgentment respongué: “Lo únic que m´ha preocupat cada dia, al caure la nit, era preguntar-me. ¿Hui he sigut lo suficientment tendre per als demés?”
Enhorabona Senyor President d´Amics del Corpus de Valencia, Antonio Rossell Cervera, que este any vius el teu primer Corpus en el càrrec.
Enhorabona José Ramón Pons, ex President de l´Associació d´Amics del Corpus, des de esta nit Corpusià d´Honor, que junt al actual president, tens en proyecte fer l´any vinent un Congrés de pobles i ciutats valencianes corpusianes.
Enhorabona Poble de Lluchent, conservador de la memòria i devoció del Miracle dels Corporals , causa de la Festa del Corpus en la Iglesia Universal, al que esta nit se vos otorga el títul de Corpusians d´Honor.
Enhorabona senyor Arquebisbe, perque demà la nit li van a donar el Premi “Cor “ de l´Associació d´Amics del Corpus, perque de dret i de et s´ha guanyat al poble valencià.
Enhorabona Miquel Ricart , guardonat ab el Premi “Anima” del Corpus, per la gran faena que fas tots els anys per a que siga un èxit i una realitat la Provessó del Corpus.
Enhorabona Amics del Corpus de Valéncia per ser dignes hereus de l´història i tradició déste Corpus valencià, que el dumenge cumplirà 657 anys.
Enhorabona a tots vosatres amants de les tradicions eucaristiques valencianes. A tots i totes, ¡Moltes i bones festes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario